mar fonda i cel espès
recullo vela i rems.

fosqueja.
no em reconec en blanc i negre.
comença l'hora de tornar
i esgoto el temps amb pausa.

sóc fill del que he estimat i ho porto amb mi.
no vull res més.

potser demà voldré més temps
però això és tot.

com qui s'abraça al seu germà
m'abraçaré al botxí, la meva llibertat.

(Del llibre Ragtime. Barcelona: LaBreu, 2011, p. 12)

* * *

he baixat al celler
pel goig d'un got de vi.

m'acompanyen els ceps
llunyans i eixuts
desarrelats i mal podats
a ribes del ripoll,
i les dents esmolades
dels ratolins del temps.

hi dormo sense pors, i sense seny.
els anys m'hi han guardat els vins més savis.
maduren l'alegria quan em cal,

i al sostre humit del vell refugi
sóc l'amo dels meus somnis.

(Del llibre Ragtime. Barcelona: LaBreu, 2011, p. 21)

* * *

a l'altra punta d'aquest fil de vida, hi ha algú?

només que hi sigui.
no cal que digui res.

que hi hagi algú que em senti
potser ja és prou
per fer real el meu discurs
i no saber-me un foraster que busca
camins de llum per boscos on la nit
s'enreda entre les branques del silenci.

potser és en va que visc lligat al fil
del meu espai.

almenys que sàpiga, qui sigui,
que sí que li he parlat, i que volia
respostes.

(Del llibre Ragtime. Barcelona: LaBreu, 2011, p. 25)

* * *

tinc les paraules que em mereixo.
la vida ha estat el mestre, no el llibre.
són poques, i no sempre
puc dir les coses que voldria,
però ja no hi ha temps per gaire més
i em cal aprofitar-les.

se'm resisteixen alguns verbs,
i els sentiments
sovint no tenen lletra.
no sempre amb sons puc modular el que estimo,
potser és l'infern.
tinc les paraules que em mereixo,
però no goso despertar-les totes.
tinc molta por del que no entenc
del tot.

ocult darrera de les lletres
(com ja sabeu, em costa la majúscula),
només el nom de Déu em desafia.

(Del llibre Ragtime. Barcelona: LaBreu, 2011, p. 48)