L'ETERN MISTERI

A Josep M. López-Picó

Etern misteri de les coses!
No el trenquis en flor abans d'obrir.
¿No veus com tremeixen les roses
que neixen rient al matí?

iNo sents com brunzen les abelles
al buc, dins la nit vigilant?
¿No veus tremolar les estrelles,
cascuna amb son cor fulgurant?

Per rompre el gran vel no sospiris.
No sents sos replecs, dia i nit?
¿No esmentes el créixer dels
lliris dins l'aire del vespre adormit?

No trenquis el son de l'eruga
que grua el seu somni filant:
la que ara s'adorm, malastruga,
caldrà que desperti volant...

¿No sents el teu cor com palpita,
tostemps amb daler més pregon?
No torbis l'angoixa infinita
que cóva el misteri del món!

Gener, 1955.

(Del poemari Pedrís al sol i altres poemes. Ciutat de Mallorca: Publicacions de l'Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca, 1956, p. 26-27).

* * *

PRIMERS SOMNIS

Llit salomònic. llavorat
d'un cirerer tallat de lluna,
que els primers somnis has bressat
de ma infantesa orada i bruna;

dins tu aprenia a guaitar al món
el blau misteri de l'albada,
quan la primera boira es fon
als cants dels grills i l'ocellada...

Quan la neu queia dins la nit
velant la lluna i les estrelles,
tu m'embolcaves d'infinit
daurant mon son de meravelles.

I en venir el març, quan el bon sol
atravessava tes cortines,
tot abocant sobre el llençol
violes d'or i clavellines;

llavors ton fust, sec com l'aram,
a nova vida retornava,
com si florís en son llenyam
del cirerer l'antiga saba.

I en el teu vell cobricel gris
i en els teus pàl·lids cortinatges
brostava tot un paradís
de flors i fruits, d'ocells i arbratges...

Oh el somni pur, de malva i mel,
dins la gran cambra al sol encesa!
Oh il·lusió mai més atesa
sota el teu fúlgid cobricel!

De cent fantàstics horitzons
tota l'alcova era guarnida.
I abismes màgics sense fons
em despertaven a la vida....

(Del poemari Pedrís al sol i altres poemes. Ciutat de Mallorca: Publicacions de l'Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca, 1956, p. 28-29).

* * *

PRIMAVERA D'HIVERN

Udola el vent per les cingleres
tot esmolant sobre els penyals
l'aspre furor dels seus ullals
afamegats de primaveres.

S'allarga al lluny l'ample horitzó.
L'aire és de mel, el sol és d'ambre.
Tot el cel entra dins ma cambra,
tan transparent és sa blavor...

Al fons, rentada pels torrents,
la ciutat brilla com el vori.
I lluu la Seu com ostensori
encastat d'or, als quatre vents.

(Del poemari Pedrís al sol i altres poemes. Ciutat de Mallorca: Publicacions de l'Excm. Ajuntament de Palma de Mallorca, 1956, p. 55).