L'ESGLÉSIA

A Mn. Llorenç Riber.

Petita església de muntanya,
feta dels rocs de l'espadat,
sens més redós que un mal teulat
ni altre cloquer que una espadanya!

Què té aquest sostre humil de canya
que el cor s'hi troba agombolat
i on fins la freda eternitat
porta suau calor d'entranya?

Petita església on renaixia
a nova vida un llunyà hivern,
quants déus caiguts des d'aquell dia!.

Sols tu amb la creu de ta espadanya
romans encar quelcom d'etern,
petita església de muntanya!

(Del llibre De l'alba al migdia: poemes lírics: 1918-1928. Barcelona: La Revista, 1929, p. 28).

* * *

L'ESCOLA

A E. Diez-Canedo.

Parets blanques de calç,
trespol d'humil rajola,
bancs durs, feixucs, iguals...
Tal fou la nostra escola.

El portal era obert,
dins les ombres callades,
a tot el rosa i verd
de tanques i marjades.

Pel finestró mal clos
entraven les abelles,
florien clares flós,
guaitaven les estrelles.

Quiet era el carrer
i la plaça que hi dava;
el brogit d'un teler
tan sols hi ressonava...

(Del llibre De l'alba al migdia: poemes lírics: 1918-1928. Barcelona: La Revista, 1929, p. 29).