Amb un estil elegant i acadèmic, obert i discret, ric en matisos i mancat de tot esnobisme, el poeta solleric Guillem Colom i Ferrà, enllestia fa ara quasi una quarantena d'anys, el llibre de les seves memòries. Ho feia amb l'entusiasme de qui completa amb la relació de les seves experiències vitals la llarga trajectòria d'una obra poètica, diversa i d'una alta qualitat. Entre el caliu i la cendra, és a dir, entre el foc jovenívol, físicament i psicològicament intens, allà on l'empenta agosarada substitueix la manca de riquesa vivencials, i com a contrapartida, la cendra tardoral, el foc colgat, on s'hi amuntega la saviesa dels anys, ens fa pensar que Colom no hagués pogut trobar un millor títol per a tot allò que narra amb tanta cura o descriu, a través del filtre de les dècades, amb extraordinari encert, visions d'estètica mirada i records, que per entranyables, un no sap si han sortit de l'intimisme coral o del bagul de la memòria que és el nostre cervell.

[...] En resum, un llibre-document amb evidents mèrits literaris que ens porten pels caminals de l'ànima d'un poeta en tota l'extensió de la paraula.

(Del pròleg de Miquel Ferrà i Martorell)