"– Som la ciutat que no fou consultada quan se la discutien déu i el diable...
– En ralitat discutien d’enginyeria genètica.

(Do’m, acte III)

Una parella parla en un pis de ciutat i en el seu diàleg l'amor s'entreteixeix amb tot. Les intervencions dels quatre cavallers de la poca apocalipsi i de les belles Alfa i Omega donen veu, cos i gest a coses que no en solen tenir.
En aquest drama de les edats fosques (els nostres dies), a més de la contrasenya del caos i dels dimonis o saltirons de mossèn Cinto, hi trobareu l'antiga recepta provençal de la felicitat, l'escletxa on es pot viure, la manera de saber qui mana al món de l'esperit, els desastres i exilis que encara duren de la darrera guerra, la relació entre el somni i la matèria, els pollítics amb la carabassa plena de vent, l'indi dandi metropolità ocupant espais buits, l’ombra de les forques de l'alba, el moviment perpetu i revolucionari del sol fet de voler mantenir la dignitat, la història secreta del pa amb tomàquet, frases infinitament tendres i altres fetes de carn picada, la recerca de la bellesa per arribar a una situació que sigui guapa, si fa falta amb capipota amb capipota, si fa falta amb amor de primer ordre amb amor de primer ordre, la metafísica dels macarres, la metamística dels enamorats, la mort temptadora que truca a la porta però no obrim, cançons de demanar-se la vida i cançons de tenir-se-la a les mans…
Do'm és faula ciutadana i passa a Barcelona, als peus de la muntanya del Tibidabo, que és un nom diabòlic i llatí que significa "t'ho donaré". Doncs au, do'm."

Del text de la contracoberta.