Poemari guanyador del Premi Carles Riba de poesia l'any 1995. L'autor explica en una pàgina prèvia als poemes: "L'original d'això és una llibreta de tapes vermelles i fulls blancs que m'havien regalat feia quatre o cinc anys. La primera part la vaig escriure al 3r pis del núm. 40 del carrer Progrés, de Gràcia (Barcelona), el vespre del dijous 8 d'octubre de 1987, la segona l'endemà dia 9, la tercera el 10, la quarta i la cinquena el 12 i el 13 respectivament, la sisena el 16, i la setena el vespre del 17 en el tren que em duia a Montpeller, on vaig fer l'apèndix el diumenge 18 d'octubre. El poema 42 és del moment que el tren estava aturat a l'estació de Perpinyà. Tret dels del tren, que foren passats en net l'endemà, tot és de primer raig i quasi sense retocar, en tinta negra de bona qualitat sobre paper blanc bastant dens i fent-hi un esbós de dibuix o rúbrica a cada plana. L'original, com he dit, és un àlbum de cobertes vermelles de plàstic dur que estic disposat a ensenyar a qui el vulgui veure. Els títols han nascut amb els poemes, a la mteixa font, i no se'n poden separar. Haver-ho escrit tot a raig fet i tan de pressa no té cap mèrit surrealista especial perquè ja feia mesos i anys que me l'estava covant la processó interior, aquest àlbum."