Miquel Cardell i Santandreu neix el 5 de maig de 1958 a Llucmajor (Mallorca), i passa la infantesa entre Llucmajor i Petra. Son pare era afeccionat al teatre i també escrivia versos, així que en Miquel Cardell té els primers contactes amb la poesia enfilat a una cadira, recitant els versos del pare a noces o batejos. Escriu els primers poemes amb onze anys, i també de ben jove descobreix a García Lorca, els llibres de la col·lecció d'autors baleàrics "Les Illes d'Or", i a remolc, els poetes de l'Escola Mallorquina. La presència constant a la mica de vida cultural local de la figura de Maria Antònia Salvà és també una gran influència inicial per a l'autor.

Als setze anys, mentre estudia a l'institut Ramon Llull de Palma, freqüenta la llibreria de poesia Cavall Verd i coneix Rafael Jaume, Andreu Vidal i Àngel Terron. També descobreix el parell de galeries consagrades als artistes locals que es dedicaven a l'art contemporani, el que després s'ha anomenat Nova Plàstica Mallorquina dels 70. El 1976 es trasllada a Barcelona, que "era el millor que li podia passar a un al·lot de divuit anys en aquell temps", per estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Per aquesta època també publica el primer aplec de poemes, Elegia de Grumers (1978), emmarcat dins el moviment neoavantguardista. Amb aquest recull, que en realitat havia escrit a Llucmajor amb tan sols setze anys, guanya el Premi Andreu Roig de poesia de la Festa de les Lletres de Campos.

De retorn a Mallorca, Miquel Cardell inicia la carrera periodística. Treballa a Radio Nacional de España de les Illes Balears, i forma part del grup d'entusiastes que posa en marxa la Ràdio 4 a les Balears, un experiment que fou estroncat després de pocs anys. A Ràdio 4 dirigeix i presenta diversos programes culturals i de divulgació, com ara Total 4 i Banc de Dades, aquest últim un programa-concurs de difusió cultural catalana adreçat als instituts d'educació secundària. L'èxit del programa els permet organitzar el primer concert de l'anomenat rock català a Mallorca, el 1989, on debuten a l'illa Els Pets i Sopa de Cabra.

Magazine (1983), el segon recull de poesia, apareix publicat a la col·lecció "Guaret", que Damià Huguet havia creat, amb ben pocs mitjans, per a donar veu als joves poetes del moment. Just després d'aquest recull Miquel Cardell comença a escriure Instamàtic, que surt publicat el 1990 a Edicions Atàviques, acompanyat d'il·lustracions de Dolors Mir i Patxi Echeverría. Segueix amb Material de calendari (1993), publicat a "El Turó", la col·lecció dirigida per Àngel Riera, i Tebeo (1992), que tot i que és escrit després, apareix publicat un any abans que Material de calendari.

El 1993 Sa Nostra Caixa de Balears publica un quadern antològic amb els seus poemes, i per aquesta època inicia les col·laboracions al Diario de Mallorca, amb una secció de cròniques de lectura. Aquests articles, publicats regularment durant deu anys, l'obliguen a llegir de manera rigorosa i atenta. Al mateix temps col·labora en diverses revistes i diaris locals, com Llucmajor de Pinte en Ample, i és habitual la seva intervenció en activitats culturals, lectures poètiques, conferències i taules rodones. També forma part del jurat de premis i certàmens literaris. L'any 1997 la Universitat de les Illes Balears publica l'aplec de poemes Les terrasses d'Avalon, que inclou el germen del llibre que publicaria onze anys després. El 1999 Unió de Músics edita Tres suites i escaig, un CD amb poemes recitats pel mateix autor, acompanyat d'un llibret amb les traduccions al castellà i a l'anglès. L'any següent, el Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears, inicia la col·lecció "Paraula de poeta. Poemes essencials" amb una recopilació dels seus poemes.

Sota la volta de ferro (2000), escrit entre els anys 1991 i 1994, rep un ample ressò entre la crítica literària, i situa Miquel Cardell com a un dels autors més destacats del panorama mallorquí. El 2008 surt publicat Les terrasses d'Avalon, amb el qual guanya el XXVI Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart al millor recull poètic en català de l'any, un premi que convoca anualment l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any següent, Miquel Cardell és guardonat amb el Premi de Poesia Ciutat de Palma Joan Alcover pel seu darrer aplec de poemes, Les barques de la boira, que apareix publicat el 2011.