Al rellotge de l'església
són les dotze manco cinc.
Ho han estat tot el dia
i ho seran tota la nit.

També ho són quan el capvespre
emmoradeix els minuts
—dotze campanes esperen
hora de silenci en punt.
 

* * *
 

Interior teu

Un pic més: —Somniaràs
alenant calç, fusta d'ombres,
la claror d'una horabaixa
d'estiu, rera persianes.

Al teu somni, faig el llit
amb frescs llençols de fil i vànoves
i hi escamp per damunt grapats de llevamans
i de taronges,
i m'assec en silenci, encenent cigarretes,
a esperar que et despertis.
 

* * *
 

Dins el call de la mà,
fet cocó, copa o cràter,
t'hi cap un món de vidres
d'esquinçada transparència

i una part de la mar,
una glopada.
 

* * *
 

Tanca la tele

Bellugadissos
flocs de cotó, precises
ombres de pètal,

oronelles netegen
metalls de l'horabaixa.
 

* * *
 

Oficina de rates

Pressent darrere els vidres, nit enllà,
fresseig de sigiloses genetes,
a racons de pedra i vegetal.

És més fàcil, però, sentir les rates
que et sotgen d'amagat
per les escales cegues
que no menen enlloc,

les rates migratòries que a la tardor abandonen
la ciutat estival, quan la botiga tanca
i Europa torna a calar foc a estadis
i s'ha acabat el pròdig
mannà d'escombraries

i en multitudinària
migració, a onades,
surten a foravila afamegades,
fent matx, fora mirar prim,
i entren a les cases i devoren
els fills dels sords que dormen
plàcidament encara
i enganyats.
 

* * *
 

Cala Pi (2)

Contempla la mar, florida
de roses d'horabaixa i de febrer,
qui ressegueix camins de llum per dins les cales,
tèrbol ferm, trepitjant ous.

Penyes cremades de mirar-se l'aigua
i plorar sang de terra rovellada
no agombolen gaire els pins
desficiosos que es vinclen
i, en fusta, amb anells, escriuen
magres reganyols ventosos,
eixutes cronologies.

Engreixen a esbarts gavines
damunt llits de possidònia,
fosques vaixelles, deixalles,
s'amarguen sota l'estora.

I allà dalt, ombra de cases
—ficcions inacabades
de clars estius i diumenges,
i restaurants tancats amb rems i veles:

ferrapilla que pressenten
bosses de cuques, penjades,
mals averanys urbanístics,
comodíssimes escales.
 

* * *
 

...I Cala Santanyí

Amb escarpres i martells,
amb ungles rosegades i dits escarrinxats,
arromangats fins als colzes
o guarnits amb farbalans

haurem d'arreplegar la trencadissa.

Amb arena a les sabates
de torrents sense flor romanial,

amb mots i crits, músiques o martells,
o amb altres eines, estris, atuells,
podrem refer miralls, trobar miracles,
o bé ens escaurà prendre els atapins?