Esperança Camps (Ciutadella, 1964) és escriptora i, fins al seu tancament, periodista de Canal 9 Televisió.

Als quaranta anys inicia una trajectòria literària que sobresurt per la seva regularitat i reconeixement, amb la novel·la Enllà de la mar (2004), premis Joanot Martorell i Crítica dels Escriptors Valencians. Continua amb Quan la lluna escampa els morts (2005), premi Ciutat d'Alzira de Novel·la, Zero graus (2006; 2010) i Eclipsi (2007), guardonada amb el Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés de Burjassot. Més tard apareixen El cos deshabitat (2009), Premi El Lector de l'Odissea; Col·lecció particular (2012), Naufragi a la neu (2012), premis Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva i Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia, Vertigen (2014), escrita conjuntament amb Empar Marco, La Cara B (2015), L'illa sense temps (2016), La draga (2017) i Alfabet de futur (2017).

Ha col·laborat en diversos projectes d'escriptura col·lectiva, amb títols com Subsòl (2010) i Dotze bitlles i un bitllot (2010), entre d'altres. També és autora de Dos o tres rams de locura - Ja T'ho Diré (2004), que analitza la trajectòria del grup menorquí de rock; i del recull de narrativa Vull casar-me amb tu i altres acusacions (2010).

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Actualització: Josep Miàs.
Fotografies: © Prats i Camps / Arxiu personal de l'autora / Arxiu de l'AELC.