La educación Disney. Manual crítico para enseñantes és una reflexió sobre el contingut ideològic i l'entorn (des)educatiu de l'esfera Disney, des dels films clàssics a les sèries actuals de Disney Channel, passant pels parcs temàtics. Però aquest manual vol ser sobretot una eina útil, amb propostes concretes, perquè els nostres escolars aprenguin a analitzar de forma crítica i rigorosa els missatges mediàtics, i avancin en la seva alfabetització en comunicació audiovisual.

Entenem que el contingut i l'entorn educatiu de la dimensió Disney han de ser analitzats críticament, igual que molts altres missatges i pràctiques mediàtiques que diàriament ens envolten. El llibre, que pot ser abordat també pel públic en general i no necessàriament docent, desgrana de manera clara i concisa les bases ideològiques, la dimensió i els negocis de l'Imperi Disney, així com les claus de la seva maquinària educativa i els mecanismes que sedueixen als nostres infants, preadolescents i adolescents.

La multinacional Disney es configura com una organització creadora de currículum educatiu i cultural, que configura una cultura global, en què els nostres escolars es troben immersos i són copartícips. Disney no només ven els seus productes sinó que també ven valors i identitats, i construeix una veritable educació Disney.

La importància de la producció disneyniana, tant de dibuixos animats com dels films anomenats d'acció real o les sèries de televisió, és que la seva potència d'aprenentatge es veu intensificada per la crisi del sistema educatiu occidental. Els mitjans de comunicació, especialment la ficció de Hollywood, construeixen mons fantàstics de seguretat, coherència i innocència infantil, on els nens i nenes, on els joves troben un lloc més còmode per situar les seves necessitats emocionals. A diferència de la difícil i avorrida realitat escolar, els productes Disney ofereixen un espai visual d'alta tecnologia amb continguts d'aventures i de plaer, envoltats d'una esfera comercial de consumisme.

Actualment, es fa imprescindible desenvolupar instruments educatius crítics que permetin a la ciutadania ser conscients i interrogar-se sobre el paper dels mitjans de comunicació, com a extraordinàries forces polítiques, educatives i socials. Democratitzar els mitjans i fer-los responsables davant un ciutadania participativa exigeix, al mateix temps, posar en peu una educació en comunicació universal que pugui sotmetre a multinacionals com Disney a la investigació social i al diàleg crític.

(Sinopsi)