Ramon Breu Panyella neix a l'Hospitalet de Llobregat el 1956. És professor d'història i d'educació en comunicació audiovisual, formador del professorat, articulista i escriptor. Des de molt jove s'integra en dinàmiques de redreçament de la cultura i de la dignitat democràtica, com ara el moviment cineclubístic i de cinema independent a la seva ciutat.

Es llicencia en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i es diploma en Sociologia a l'ICESB amb la tesi Informe sobre la integració dels fills d'immigrants a l'Hospitalet. Al mateix temps, participa en moviments cívics, impulsa tallers de cinema en àmbits populars i estudia la història del seu barri, Santa Eulàlia de Provençana, fent especial èmfasi en el teixit social de les seves entitats al llarg del segle XX.

El 2001 s'integra en un corrent educatiu, a través de la revista digital Aulamèdia, que propugna l'alfabetització mediàtica de tots els escolars dins l'ensenyament obligatori. En aquest sentit, participa en diferents iniciatives com l'Escola d'Estiu d'Educació en Comunicació o el Manifest per a una Educació en Comunicació.

En l'àmbit de l'educació audiovisual, imparteix cursos al professorat des de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona; l'Escola d'Estiu d'El Escorial de la Universidad Complutense de Madrid, l'Associació de Mestres Rosa Sensat o el Guetxolinguae del País Basc.

El 2004 impulsa la creació del projecte Cinescola.info, un portal educatiu en català per a l'educació cinematogràfica, que posa a l'abast del professorat del Principat, del País Valencià i de les Illes tot un conjunt de recursos per avançar en l'alfabetització múltiple a les escoles i instituts. El 2005 col·labora en el Programa d'Innovació Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i entre 2005 i 2008 participa a BTV Barcelona Televisió com a conseller educatiu. En aquest àmbit, també és col·laborador del Projecte eduCAC del Consell de l'Audiovisual de Catalunya des de l'any 2018.

Des del 2002 col·labora escrivint articles per a diferents publicacions educatives i organismes com Guix, Barcelona Educació, Aula de Secundària, Diari de l'Educació, Perspectiva Escolar o l'Organització d'Estats Americans (OEI), a la vegada que alterna la publicació de llibres sobre cinema i narrativa.

Ha rebut diferents premis com ara els del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (2004, 2005 i 2007); el Premi Aula del Ministeri d'Educació (2008); el Marta Mata de Pedagogia (2012), el Film Història de la Universitat de Barcelona (2012) o el Premi Baldiri Reixac de la Universitat Oberta de Catalunya d'Innovació Educativa (2017). En els darrers anys, seguint una línia de treball que vincula l'educació, el cinema i la memòria històrica, ha col·laborat amb el Memorial Democràtic.

Per altra banda, ha fet també una incursió en l'assaig històric amb La Catalunya soviètica (2011), crònica de la fascinació que la Revolució d'Octubre va exercir sobre la societat catalana. Sobre aquest tema ha estat comissari de l'exposició «Les llums de Rússia i l'Ateneu: La fascinació catalana per la Revolució d'Octubre», a l'Ateneu Barcelonès entre 2017 i 2018. S'ha interessat també per la interpretació de la Transició, col·laborant en el volum La Transició democràtica a Catalunya (2013), publicat pel Memorial Democràtic.

Finalment, i pel que fa a les obres de ficció, ha publicat El cine de Claudia (2014) i Valents aventurers de la nit (2015) dirigides al públic juvenil; així com les novel·les La Mirada del Voltor (2013), Històries secretes (2014), La veritat no serveix de res (2016) i Temps de plom (2018), quatre novel·les que incideixen en el neguit per dignificar la memòria tan personal com col·lectiva.

El 2018 rep el XXX Premi Literari Vila d'Ascó, amb l'obra Lluny del paradís, una novel·la històrica amb tocs de novel·la negra i amb referències cinematogràfiques.