Pròleg de Xavier Breil.

« —Saps què és el pitjor de tota aquesta història, Tina? —Digues-m'ho tu, Rosa. —Que hi ha milers d'aquestes històries que sempre seran secretes, hi ha milers de persones que van ser víctimes d'una dictadura, que no tindran mai ningú que es recordi d'elles ni ningú que els faci un senzillíssim homenatge, que sempre estaran colgades per la infàmia en qualsevol racó, al costat de qualsevol camí, dins de qualsevol barranc.»

Les protagonistes d'Històries secretes són dues periodistes, la Tina i la Mar, molt preparades, molt íntegres i massa ingènues. Encara no acaben d'entendre el món que les colpeja de vegades o que també, de vegades, les emociona. Les dues s'inventen un programa de ràdio per a les matinades que consisteix en la idea que els oients expliquin de forma més o menys secreta històries que mai ningú no ha sabut, històries amagades, sepultades per l'oblit, per la mala fe o per la culpabilitat. El programa pren vida pròpia, i les joves periodistes observen amb la boca oberta com hi ha oients que no poden dormir que decideixen no conrear més el silenci i diuen coses sorprenents. A les matinades apareixen històries remotes però també d'ara. Al programa truca gent solitària que no tenia cap interlocutor i que veu com algú és capaç d'escoltar-la. Apareixen secrets de persones que acaben de morir, apareixen venjances, apareixen històries que fan descansar a qui les explica.

Apagueu el llum, engegueu la ràdio… i que tingueu bona lectura.


(Sinopsi)