El documental de representació social ens permet descobrir com les vides quotidianes travessen els camins de la història, ens aporta coneixement, ens ajuda a comprendre la condició humana i contempla allò que està desestructurat i que ens resulta amarg. El cinema de no-ficció mereix un pupitre permanent a l'escola en tant que espai d'estudi, d'anàlisi, de reflexió i de noves actituds socials i ètiques que, a més a més, té un alt nivell d'eficàcia educativa i de motivació per a l'alumnat. De Flaherty a Michael Moore, es proposen deu exemples amb activitats vinculades a les competències bàsiques.

(Sinopsi)