Corre l'any 2010 quan Màrius Llofriu, un escriptor barceloní de 69 anys, comença a escriure una novel·la en la qual ens narra la sòrdida història del castell de Montcardús, una família i un col·lectiu humà sota la dictadura d'un personatge despòtic, perversament obsedit pel sexe, anacrònic fins i tot per a la seva època, primeres dècades del segle XX.

Al llarg de les seves pàgines, amb un desenllaç sorprenent, al lector se li plantegen qüestions com la infidelitat conjugal, la inseminació artificial, l'incest, el despotisme, la venjança, el pder de l'amor per transformar les persones... Alhora, pot valorar els canvis que en el transcurs de cent anys han experimentat els judicis i prejudicis de la societat.

(Sinopsi)