Estic enamorada d'aquesta dona. No cal donar-hi voltes ni utilitzar eufemismes. Al començament vaig voler-me enganyar identificant els meus sentiments amb una mena d'amor filial, o bé amb l'afecte agraït de la noia desvalguda vers l'amiga forta i protectora. Però la realitat es va imposar. Quan la miro veig la dona, una dona que voldria tocar. Quan parlem cerco les paraules en els seus llavis, uns llavis que voldria besar. Als matins procuro arribar a la botiga abans que ella, per obrir el seu armari, agafar la seva bata i dur-me-la al nas per respirar fondament la seva olor…
Sóc conscient que tot és molt complicat, que em serà molt difícil realitzar els meus somnis, però no hi renuncio. Suposo que he passat a engruixir les files d'aquest grup humà que s’anomena homosexual i del que tant n'he sentit a parlar sense pensar mai que pogués tenir cap relació amb mi. Però no n'estic segura. Jo no sé què senten les lesbianes; només sé el que sento jo. I sento, amb totes les forces del meu cos i de la meva ànima, una atracció fora de mida per la Irene. Si avui sabés que mai no ha de ser meva, em mataria".

"Són les set. Falten dues hores per marxar i la Cristina, una mica fatigada pels tràfecs de tota la tarda, s’asseu a l’espona del llit. La Irene, a peu dret, se la mira. A la Cristina, amb ingènua sinceritat, se li acut preguntar: «i ara, què?». La Irene, sense deixar de mirar-la, li respon descordant-se a poc a poc els botons de la brusa, que deixa caure al terra, després els pantalons, baixant sinuosament per malucs i cames fins els peus que, primer un, després l'altre, s’alliberen amb gràcia del manyoc de roba; tot seguit, les bragues segueixen el mateix camí i, per fi, es deslliura dels sostenidors. No s'ha mogut de lloc, dreta a uns dos metres de l'amiga i enfilada a les seves sabates de taló. Sense aixecar-se del caire del llit, la Cristina, amb un nus a la gola, imita la Irene i és va despullant, fins quedar-se només amb la roba interior. La Irene se li apropa i, prenent-la pels braços, la fa posar dreta. L'estreny amb dolcesa i percep, damunt la pell nua, la calidesa i l'estremiment d'aquell cos jove. Amb delicadesa, com qui desembolcalla una fràgil figura de porcellana, li lleva els sostenidors deixant al descobert dos pits, petits i ferms, coronats per dos brots novells que semblen créixer per segons. La fa seure de nou a la vora del llit, s'agenolla als seus peus i, amb suavitat, li estira les bragues cames avall fins deixar-la completament nua. Les dues dones tremolen com adolescents. Assegudes de costat, es besen amb cura, gairebé sense tocar-se, com si la sobtada nuesa els hi fes por. A poc a poc s’estiren al llit i, després d'explorar amb tendresa uns cossos que encara no coneixen, molt a poc a poc, assaborint cada segon, s'entreguen a la tasca de no deixar ni un sol cau, ni un sol racó de desig sense saciar.

(Fragment de Puzles. Barcelona: Montflorit, 2008)