A la plaça de l’Ajuntament, a peu dret entre la gent, el jove Andreu Burjacs escolta emocionat la veu de l’alcalde informant al poble que Espanya viu en democràcia republicana.

A partir d’aquest moment, al llarg de catorze anys, acompanyarem l’Andreu passant per les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, l’exili dels vençuts, el camp de concentració d’Argelers i la lluita armada al costat de la Resistència francesa, sempre amb l’amenaça de ser detingut pels agents de la Gestapo i repatriat a l’Espanya de Franco. Per fi, decideix saltar els Pirineus per pròpia voluntat participant en l’intent d’invasió amb el maquis a través de la Vall d’Aran.

Tot plegat li comporta l’allunyament forçós de família, dels amics i, sobretot, de la seva estimada Elisa, amb la qual mantindrà una assídua i tendra correspondència al llarg dels anys, intentant no perdre l’esperança d’un retrobament.

Familiars, amics i enemics, creen una xarxa d’històries secundàries carregades d’humanitat que convergeixen, enriquint-la, amb la història principal.