El carrer.
«El Carrer tracta d’un químic jubilat de 70 anys, resident a Munic, que decideix passar un dia camejant pel carrer on va néixer. Per la seva ment van desfilant personatges i vivències des de la infantesa, en plena dictadura franquista, fins als primers anys de la transició́.
El pare del protagonista, advocat laboralista, va ser processat per col·laboració́ amb els maquis i condemnat a tres anys de presó́.
La família, menystinguda per la gent del poble, es traslladà a Barcelona, però̀ la gran ciutat no va ser més acollidora que el poble que havien deixat enrere. Ja en la transició́ democràtica, el germà gran, també́ advocat laboralista, viu amb entusiasme els esdeveniments polí́tics, mentre que ell, en Miquel, s’ho mira amb escepticisme.
És ja des de Munic, on treballa en una multinacional química, que decideix viatjar als seus orígens i acaba passant un dia sencer al carrer de la seva infància, una jornada de rememoració personal.»
El pare del protagonista, advocat laboralista, va ser processat per col·laboració́ amb els maquis i condemnat a tres anys de presó́.
La família, menystinguda per la gent del poble, es traslladà a Barcelona, però̀ la gran ciutat no va ser més acollidora que el poble que havien deixat enrere. Ja en la transició́ democràtica, el germà gran, també́ advocat laboralista, viu amb entusiasme els esdeveniments polí́tics, mentre que ell, en Miquel, s’ho mira amb escepticisme.
És ja des de Munic, on treballa en una multinacional química, que decideix viatjar als seus orígens i acaba passant un dia sencer al carrer de la seva infància, una jornada de rememoració personal.»