Enamorada de l'obra de Rodoreda, Mariàngela Vilallonga, nascuda a Llagostera i resident a Santa Cristina d'Aro, i, per tant, rendida a l'encís peculiar de Romanyà, el mateix que va seduir l'escriptora, va comprar a Carme Manrúbia la propietat l'any 1984, morta ja l'escriptora, i ha conservat tant la casa com el jardí amb els retocs i transformacions mínims. La casa pròpia de la Rodoreda, ara amb el pas tallat al jardí del Senyal, se la van vendre els hereus de l'escriptora i l'ocupen uns turistes alemanys, els quals han escrit a mà, a la bústia, "Casa de M. Rodoreda".

Empesa per la responsabilitat de viure en el paradís privat de Mercè Rodoreda, Mariàngela Vilallonga s'ha dedicat a rastrejar la presència anònima i mig amagada de la casa, el jardí i el paisatge en l'obra literària escrita des del despatx que ocupa. I ha descobert que, amb fidelitat a vegades fotogràfica i, altres vegades, amb lleus variacions, el jardí i alguns detalls de la casa són per a Mercè Rodoreda font d'inspiració i models d'estudi, i que tot un conte del recull Viatges i flors (1980), "Viatge al poble de la por", és format per la descripció de la casa i el jardí. Però fins i tot en el jardí urbà de Mirall trencat apareixen elements del Senyal, com l'estany i el llorer. I la novel·la Quanta, quanta guerra (1980) està tota amarada del paisatge de les Gavarres i de les sensacions que hi va experimentar l'escriptora.

(Lluís Bonada. "El Romanyà intacte de Mercè Rodoreda", El Temps, 8-14 d'abril de 2003, p. 90-91)