Si bé Carbonell no es distingeix precisament per la qualitat de les seves obres literàries, destaca per la quantitat que en va escriure i, només per aquesta raó, però també per la seva voluntat de deixar constància del clima intel·lectual de la Barcelona del moment, i per la tasca que va dur a terme de conservar i difondre les obres d'humanistes de prestigi, com Jeroni Pau, i per la cura que va posar en transmetre tant material a la posteritat, es mereix aquest «lloc al sol en les històries de la literatura», tot i que és de justícia recuperar i reivindicar aquest lloc per a d'altres autors que, qualitativament parlant, se'l mereixen més que ell. Però també és cert que gràcies a Carbonell coneixem millor, o simplement coneixem, en alguns casos, aquests altres humanistes dels que estem parlant. I també és cert que la figura literària de Pere Miquel Carbonell no desmereix de molts humanistes italians. Perquè tampoc en el quattrocento italià tot són Vallas i Polizianos.

En un país com el nostre, no obstant, també s'entén aquesta sobrevaloració històrica de Carbonell davant d'un humanista preeminent com fou Jeroni Pau, per exemple. Certament, Carbonell és provincià, però va tenir l'encert, si contemplem la sort que han seguit ambdós autors al llarg dels segles, d'aplicar tot allò que Pau li mostrava de l'humanisme italià al petit món barceloní de la segona meitat del segle XV. És hora ja de situar en el seu just lloc les coses, i bandejar Carbonell avui dia ens conduiria a caure en l'error contrari al que voldríem esmenar.

Pere Miquel Carbonell fou un barceloní dels segle XV que va dedicar gran part del seu esforç intel·lectual i va esmerçar bona part del seu temps a fer conèixer la personalitat i les obres d'aquells homes que ell admirava, la majoria dels quals formava part del seu cercle d'amics, tot intentant de reservar per a ells un lloc en la posteritat, al temps que s'ocupava d'escriure ell mateix una bona quantitat d'obres disperses i les donava a conèixer també als seus contemporanis, amb la vista posada sempre en el futur.

(Fragment de Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell. Barcelona: Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1988, p. 15-16)