"Tots sabem que Josep Vallverdú és una figura destacada de les lletres catalanes, en el camp de la narrativa juvenil. I que ha excel·lit també en l'assaig i en la crítica literària, sense oblidar algunes incursions en el món del teatre.

La varietat temàtica i formal, de la seva obra s'enriqueix amb una faceta nova: la poesia, a partir de la publicació de Poemes del gos, a càrrec de l'Editorial Urgell (Agramunt, 1977). Cal remarcar que l'autor no ha donat a la impremta cap altre llibre de poesia.

Poemes del gos és un llibre editat amb molta cura. L'autor és presentat, amb una càlida immediatesa, en la "Biografia" inicial, que incideix, sobretot, en els orígens de la seva vocació literària. Ens adonem, molt bé, de les dificultats que hagué de vèncer un home de les terres de Ponent, per a obrir-se en el món de les lletres.

En aquesta mena de prefaci, Josep Vallverdú ens diu que ja, de petit, li agradava d'entrar "en contacte amb la terra, amb els animals i les plantes...". L'atreien "la sentor dels matins i les marinades de capaltard, la boira hivernal, l'espetec del canyar, la llenya serrada i el gemec estrident del fre dels carros...". Podem dir, doncs, que una veritable manifestació d'amor a la Naturalesa encapçala el llibre i, alhora, li dóna el seu sentit profund.

Una referència bibliogràfica és el complement lògic d'aquestes notes. Unes xilografies de Lluís Trepat –plenes de simplicitat i de força- il·lustren perfectament els poemes.

En una conversa amb Josep Vallverdú, l'autor em confessà l'admiració que sent per la poesia anglesa del nostre segle, sobretot per aquella que mostra un caire més narratiu. I esmentà, concretament, els noms de Lawrence, Eliot, Auden... Del primer –més conegut com a novel.lista- ha traduït alguns poemes. Sens dubte -afegí-, es nota la seva influència en la meva obra.

Poemes del gos és un llibre format per divuit composicions, escrites a Puiggròs entre els anys 1974 i 1977. Crida l'atenció la seva varietat formal. Predomina clarament el vers lliure. Però cal assenyalar la presència de dos sonets (Home castell i Llàtzer equívoc), d'un poema format per alexandrins, amb rima assonant (Nissaga clapidora) i d'un altre constituït per hexasíl·labs, sense rima (Tangents). [...]"

(Jordi Pàmias. "Poemes del gos", Revista URC, núm.8, 1993)