"S'ha parlat en diverses ocasions del "fenomen Vallverdú" i és ja el moment també de determinar-ne el seu abast. Si a aquesta quarantena de novel·les hi afegim el conjunt de contes –més de setanta–, les obres de teatre –una vintena– i altres escrits dispersos, ens trobem davant d'una obra infantil i juvenil que passa ja de les quatre mil pàgines i que per la quantitat i la qualitat situen l'escriptor en un lloc destacat i preferent en el món del llibre per a gent jove i el converteixen en punt de referència obligat i indispensable.

Conscients de la magnitud del fenomen, Edicions de La Galera i Enciclopèdia Catalana –amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs– s'han proposat de dur a efecte la publicació de la que ja s'anomena "Biblioteca Josep Vallverdú" i que agruparà tota la producció infantil i juvenil esmentada. Aquesta Obra Completa constarà com a mínim –tenint en compte que l'autor no para d'escriure i de publicar– de catorze volums cada un dels quals reunirà normalment tres títols agrupats per temàtiques.

El primer volum obre la col·lecció amb una síntesi biogràfica de l'autor i un estudi de la seva obra i l'últim la tancarà amb un ampli recull bibliogràfic sobre Josep Vallverdú. Cada volum va prologat per un especialista en literatura per a joves o per un escriptor de prestigi. Són volums editats amb una excel·lent qualitat, amb disseny i maquetació de Claret Serrahima i no dubto gens que el conjunt esdevindrà un regal excepcional i de gran dignitat.

Molt pocs són els escriptors que s'han guanyat la possibilitat d'una Obra Completa i menys en el camp de la literatura infantil i juvenil. Més pocs encara han pogut gaudir en vida d'un projecte tan gratificant i ambiciós. Josep Vallverdú ha trencat tots els esquemes possibles en un camp on és difícil excel·lir i cridar l'atenció."

(Josep Maria Aloy. Presentació dels dos primers volums de l'Obra Completa, 1996)
 

* * *
 

"La literatura infantil i juvenil tenia fins ara el suport continuat de les editorials i d'un públic creixent. Tenia novel·les d'aventures, d'acció, de ciència-ficció, de relats psicològics, de realisme crític, o de temes fantàstics. I tenia també contes, poesia i teatre. Tenia bestsellers, tenia traduccions a d'altres llengües, premis nacionals, estatals i internacionals, i un gruix d'autors amb relleu generacional garantit. En definitiva, fins ahir teníem, com a sector normalitzat, obres molt bones, obres bones, obres no tan bones i obres d'exercici i aprenentatge. Com en qualsevol literatura sense complexos. Però ens faltava el pas que donem avui: l'edició d'unes Obres Completes.

Tractant-se de Josep Vallverdú no és d'estranyar gens que la iniciativa de la seva Obra Completa hagi pres cos a La Galera, la seva casa editorial de creixença, on es pot trobar actualment bona part de la seva creació infantil i juvenil. A l'enyorat Andreu Dòria i Dexeus, fundador de La Galera, aquest acte el faria molt feliç. La relació de Josep Vallverdú, amb l'editor Dòria, va ser més que una simple relació professional durant trenta anys a llargs. Com els pagesos i els comerciants del Camp, sense papers ni signatures, la mateixa nit de premis al Ritz, el 1968, després de rebre el premi Folch i Torres per Rovelló, van tancar un tracte: Vallverdú escriuria un llibre cada any per a La Galera. I des d'aleshores, Vallverdú no tan sols no ha fallat mai, sinó que, a La Galera i als lectors, ens ha servit el millor gènere de la seva collita creativa."

(Andreu Sotorra. Presentació de l'Obra Completa. Barcelona: Setmana del Llibre en Català, 1996)
 

* * *
 

"Jo crec que Vallverdú és un autor equilibrat. També crec que és un escriptor que no juxtaposa, ans al contrari, que es val de la novel·la per fer confluir mons, gent, éssers... I que treballa en solitari, com els seus herois. I que observa, com els seus protagonistes. I que fa; fa llibres, ni que siguin novel·les dins d'aquest tan bescantat àmbit de la literatura per a adolescents, pel goig de fer realitat impresa allò que fóra ideal de somiar com a vivència. I que estima; estima allò que l'envolta, terra, gossos i persones, perquè de tots ells en treu la clau de volta per estimar altres terres, altres animals i altres persones. I que respecta: respecta els seus propis límits tant com respecte les opcions (literàries o no) dels altres. I que s'interroga, sovint i amb contundència, sobre si mateix i sobre el que l'envolta, tant si és el temps, com l'espai, com l'art. I que prefereix la senzillesa a l'ampulositat, la quotidianitat a la disbauxa, el seny a la rauxa. Perquè és –i es vol– humà."

(Teresa Duran. "L'aventura de llegir a Josep Vallverdú", Urc, núm. 8, 1993)
 

* * *
 

"Vallverdú té la convicció que cal mostrar als nois i noies el món sense endolciments ni falsificacions: a partir d'aquí, els conflictes humans seran la base de totes les seves narracions. Els seus herois són persones normals, allunyades del mite, que passen por com tothom i que no s'assemblen ni de lluny als supermans de moda. En els seus llibres, el lector s'hi pot identificar de manera immediata sense sentir-se rebaixat; el contrari, els personatges li proposen un model de comportament basat en el coneixement de les pròpies forces i, això sí, en el ferm compromís de tirar endavant una empresa, sempre difícil, però no impossible."

(Francesc Boada. "Josep Vallverdú, un homenatge guanyat a pols", El Món, 14 d'octubre de 1983)
 

* * *
 

"[...] Se serveix d'una tècnica rigorosa i d'una indiscutible perfecció fantasiaire: l'organització del temps narratiu, la versemblança dels personatges, la contundència dels diàlegs, la bona utilització de la gramàtica de la fantasia, que sap fer servir admirablement. I el gust per la paraula –el llenguatge de Vallverdú és suggerent i expressiu, i elegant, i precís...– i la voluntat de comunicar unes inquietuds –diguem-ne uns valors–, perquè no existeix cap literatura innocent: l'amor a la vida, la passió per l'autoconeixement, la voluntat de mesurar el propi esforç, l'audàcia com a virtut i com a repte, i l'enginy, i la curiositat, i l'eficàcia... Hi ha una presa de posició pels més dèbils, els més desvalguts o els més atupats pel vent de la injustícia i la discòrdia. Una visió sovint lírica del món, sovint dramàtica, sempre esperançada i optimista."

(Gabriel Janer Manila. Pròleg a El vent de la fantasia. Barcelona: La Galera, 1996)