Jordi Tomàs (Barcelona, 1971) és antropòleg i escriptor. Des de fa temps, compagina la seva feina de recerca sobre Àfrica amb la literatura de ficció.

Doctor en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona (2005), ha estat sis anys treballant per al Centro de Estudos Africanos de l'Instituto Universitário de Lisboa (2006-2012), i des de 2013 és investigador a la Universitat de Lleida.

Com a antropòleg ha escrit Lenessú. Jo sóc de Benín (1998), per a infants; El pescador que volia anar al país dels blancs (2013); i ha estat editor de diversos llibres sobre el continent africà, com Secesionismo en África (2010) o Detrás del ébola (2015). És autor de nombrosos articles acadèmics en llibres col·lectius i en revistes científiques nacionals i internacionals. També ha col·laborat en publicacions com Sàpiens, Dcidob, Altaïr, L'Europa de les Nacions, Perspectiva Escolar o Infància. Ha impartit classes en diferents universitats i és membre del consell de redacció de les revistes Studia Africana (Barcelona) i Cadernos de Estudos Africanos (Lisboa). Ha escrit la biografia del seu avi músic i folklorista, Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular (2008). Ha estat director científic del documental Kásuumaay (Grup d'Estudi de les Societats Africanes, 2013, 52min), i també ha publicat diverses fotografies en llibres i revistes.

Dins del camp de la ficció, és autor de les novel·les Arrels de baobab (2000), Un cor aixanti (2008) i El mar dels traïdors (2013, Premi El lector de l'Odissea 2012), així com els reculls de narracions Uns contes tataris (2007), que conté diversos contes premiats en concursos literaris i Nené Futa (2014), amb què guanya el concurs "Històries de muntanya". També ha publicat contes en diverses obres col·lectives.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contacte amb l'autor.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Jordi Tomàs.
Fotografies: arxiu personal de l'autor.