DE RERUM NATURA

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l'estructura tridimensional dels silicats,
l'acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofila,
les cadenes de carbonis asimètrics que l’hi han donat
vida.

Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.

(Del llibre Iniciació a la Química, 1977)

* * *

EL MITE DE SÍSIF

El mite de Sísif no representa la inutilitat,
cap pas de l'hèlix no és el mateix.
Els antics ens atorgaren belles i benignes imatges,
tal el poder purificador del foc
—malgrat que desconeixien els microbis—
i ens oferiren també aquesta, polisèmica,
emperò nosaltres un sol significat li comportam,
el més senzill per a la tribu:
cercar aviat la desfeta, l'enderrocament,
pujar un sol pic la pedra.
Immens era el dolor de Pasteur
quan, per suggeriment, prec i pressió
del seu mestre Dumas,
abandonà París cap a la província obscura,
per tal d'investigar la malaltia dels cucs de seda
atès el dany que, per a l'economia animal, comportava:
«Emperò, tingueu pietat de mi,
compreneu que no he vist mai
un sol d'aquests cucs», li deia.
Sense possibles, envoltat de fred i expectació,
acaronà la recerca de les dissimetries,
la polèmica de la generació espontània,
l'estudi del microorganismes del vi...
També a nosaltres la memòria ens dol...
Emperò allí, lluny de tot, entra en si.
Aquells cucs malalts ho eren a causa de
microorganismes
semblants a cells que no volia deixar a París,
però no es nodrien dins sucs vegetals,
vivien dins organismes vius:
les malalties infeccioses tenien aquesta causa.
«Dios está en los pucheros.»
I nosaltres ens neguem
a permetre que cap tebior premi la nostra carn.
«Un ésser humà és per a una sola vida,
cal retenir la pedra amb força»,
diu l'enteniment general.
Emperò, mai no són els mateixos tords
el que arriben amb l'hivern a la Mediterrània.
La fertilitat, el gentil no la vol comprendre.
El confinament anul·la la visió.
L'erudició estronca la comprensió.

(Del llibre Llibre de Mercuri, 1981)

* * *

INICIACIÓ A LA QUÍMICA

El carrer de les carasses

Pel carrer dit de les carasses
s'aixeca l'olor de murtra trepitjada.
De les pedres apareixen cares
en díades, en tríades: gojós homenatge al nombre,
fosc significat de precisió,
s'enrevoltilla la serp a l'alabastre
maleita com cella d'Eva
o vivificant com la visió d'Hermes Trismegist
tres vegades mestre,
i als estels del cel uneix l'escut
tres mitges llunes.
El lleó guarda i de la seva boca bava la llum.
Natura sap el que la pedra calla.

(Del llibre Al·lotropies, 1996)

* * *

"LLIBRE DEL MERCURI

Francis Albert Cotton descriu la seva troballa dels clusters metàl·lics

Que ningú no em demani el com.
La meva recerca era diversa. La meva comprensió lluitava: emperò si tot el possible és fals, aleshores l'impossible és la realitat.
Em succeí a mi
com al col·leccionista d'himneòpters
que, un dia sense saber com,
es troba bategant sota el seu filat
una papallona sorprenent.

(Del llibre Al·lotropies, 1996)

* * *

"TERNARI

El present

I

No hi ha veritat. Sols present.
Pols feta aire. Muntanyes immòbils.
Però la realitat no és visible
amb els ulls de la mare.
El present com a crestall cúbic
lluu sols per una de les seves escates.
La realitat és sols un concepte. Una ficció.
Figuració de la sang. Cal·ligrama de l'ànima.

(De Ternari, 1986)

* * *

TERNARI

Tal com el negre bé recull la llum
embolcallant-la als seus orbitals
amb grans bots d’electrons i tebior,
tal com el blau del metàl·lic complex
la decolora amb profit somrient,
natura canta cromòfora així.
Aminoàcids de la nostra carn
amb el metall en conforme abraçada,
sinàptics receptors amb goig de calci,
humana fàbrica, natura formosa,
us hem bastit un món silenciós,
grans escultures de bronze mental,
un nou parlar que tremolós designa
els croms ternaris o la nostra faç.

(Del llibre Ternari, 1986)

* * *

GEOMETRIA DESCRIPTIVA

La geometria descriptiva és la ciència o tècnica que ens permet representar en dues dimensions els objectes de l'espai que consideram "real", és a dir, de tres dimensions. No és aquest significat literal el que es vol convocar ací: fent un isomorfisme podríem pensar que els fets, els sentiments, el pensament, també tenen la seva corporeïtat: aleshores el poema representa també l'objecte virtual en un altre espai de significació: el text seria també una projecció de la realitat: els punts o plans de projecció esdevenen intensament relacionats amb el seu sentit i expressió. És així que les formes verbals fragmentàries es poden classificar segons la tècnica d'escriptura en projecció dièdrica, perspectiva cavallera, projecció axonomètrica, cúbica o fitada...

Focs artificials

Dins el tapís de vellut negre: vermell de liti, violeta de
potassi i verd pàl·lid de coure esclaten amb alegria...
Dins el pèlag sagnant, les finíssimes i lleus xarxes de la
mirada rescaten peixos de colors que es belluguen il·luminats
per la nítida frescor...
Què en farem, de les seves iridescències ofegades, ara que ens
manca la saviesa dels infants, quan la natura ja no és
extraordinària ni en l'energia de l'artifici?

Focs de Sant Pere

(Del llibre Geometria descriptiva, 1999)