Qualsevol traductor professional, si persevera en l'ofici, ha de ser per molt que un dia o altre no es trobi en la necessitat de traduir algun vers. Imaginem, per exemple, algú a qui encarreguen la traducció d'un assaig científic, l'autor del qual ha volgut encapçalar-lo amb amb una estrofa d'un poeta que l'inspira especialment. Imaginem un traductor de textos publicitaris a qui encolomen la versió d'un eslògan versificat, amb la instrucció de recrear-lo amb mètrica i amb rima. Imaginem el traductor d'un conte infantil aparentment innocu, però que resulta que tot ell està escrit en rodolins. Imaginem, en fi, un traductor de guions audiovisuals que, a mig traduir un episodi d'una sèrie televisiva, ensopega amb un personatge que, de cop i volta, es despenja a recitar un poema.

La llista d'exemples podria ser molt més llarga, però m'adono que estic parlant de traducció de versos en general, i que traduir versos no és sempre traduir poesia i traduir poesia no és sempre traduir versos, de la mateixa manera que un versificador no és automàticament un poeta ni un poeta és automàticament un versificador.

Però, passat aquest garbuix terminològic, potser que em vagi centrant una mica i m'esforci per trobar algun encaix entre la traducció poètica —que és el pretext que avui ens reuneix aquí— i les quatre coses que pugui dir una persona que, com jo, tradueix versos "amb sense ser poeta", per dir-ho parafrasejant l'enyorat poeta i traductor que dóna nom a aquest premi.

(Dins de Amb sense ser poeta. Barcelona: Cafè Central, 2007)