Pere Rovira i Planas (Vila-seca, 16 de juliol de 1947). Poeta, prosista i crític literari, estudia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia en Filosofia i Lletres l’any 1973. Més endavant completa la seva formació literària a París, a la Universitat de Vincennes. Es doctora en Filologia l’any 1983 amb una tesi sobre l’obra de Jaime Gil de Biedma. 

Després d’una trajectòria de més de trenta anys com a docent de la Universitat de Lleida, on ensenya literatura espanyola i s’especialitza en el camp de la poesia moderna, segueix vinculat a la institució en qualitat de professor emèrit. Hi dirigeix també l’Aula de Poesia i la col·lecció «Versos». Així mateix, col·labora en el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Paral·lelament a la seva activitat com a docent, fa incursions en el camp de les lletres musicals i col·labora habitualment en diaris i revistes (La Vanguardia, Avui, Segre, La Mañana, Lletra de Canvi, Ínsula, Quimera...). Pel que fa al seu vessant com a poeta, compon inicialment poemes en castellà, però a partir d’aleshores i fins a l’actualitat publica un seguit de poemaris, reculls i antologies personals, sempre en català, que constitueixen l’eix de la seva obra. Com a prosista, s’endinsa en els camps de l’assaig literari, la novel·la i el dietari. La seva novel·la L’amor boig, publicada el 2007, ha estat mereixedora del premi Ciutat de Barcelona. Com a traductor, ha excel·lit en les versions catalanes dels llibres de Charles Baudelaire.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Elena Ferrer Moregó.
Documentació: Arxiu personal de l’autor.
Fotografia de portada: Llorenç Melgosa.