Amb La mar de dins, el poeta, en plena maduresa, emprèn un nou rumb poètic, més genuí, i reflexiona sobre el significat d’aquesta plenitud marcada i enfosquida per l’experiència de la pèrdua dels que un ha estimat: en aquest cas concret, la figura del pare del poeta marca profundament el contingut i l’estructura del poemari, si bé també hi apareixen altres motius temàtics, com ara la poesia mateixa com a potència de la vida, el vi, el temps o l’amor, tot plegat d’un to més fosc, amarg, vehement i animalesc.