Després de La finestra de Vermeer, Rovira aprofundeix en la seva faceta de dietarista amb aquest volum, en què analitza amb una mirada inquieta, vital, íntima, sincera i transparent temes que són recurrents a tota la seva obra, com ara l’amor o el pas del temps, la companyia i la soledat, la joia i la tristesa, però també confegeix una llarga reflexió sobre motius literaris, artístics i d’actualitat que revelen la mirada atenta i tendra del poeta, la curiositat vital i el neguit existencial de l’home conscient i implicat amb la seva gent i el seu temps.