El joc de Venus és un poemari en què se celebra l’amor -i l’enamorament que perdura, a desgrat del temps- amb un vitalisme desfermat, rebel i inequívocament físic i carnal. Els quaranta-cinc sonets conformen un llibre sorprenent per una sinceritat desinhibida que desafia totes les convencions -així, l’obscè esdevé natural-, i per una voluntat de perduració radicalment humana, bastida a còpia d’evocar el record joiós i de conjurar la mort fins a l’últim instant.