Als anys seixanta, Esteve i Clara, s’enamoren arrauxadament i fugen per viure plegats a Barcelona. Passats quaranta anys, cadascun d’ells exposa la seva història d’amor, des de la passió inicial d’adolescents fins a l’amor madur de l’adultesa, amb un punt de vista notòriament diferent. El lector comprova com es pot magnificar i mitificar el passat perquè el record depèn de l’òptica de qui l’explica: Clara, dona de classe alta barcelonina, i Esteve, escriptor incapaç d’enllestir la seva obra.