La flor tancada
fora la gàbia,
mentre l’ocell
creix en el test.

(Antologia)

***

Cant dels elefants

Balenes d’estepa,
elefants naïfs,
ompliu de raresa
la casa de feres.

Per bons us exploten
els indis mesquins.
De fers caçadors
anglesos, fugiu!

Joguines d’estopa,
estàtues de gris,
no sempre el peix gran
es menja el petit.

(Llibre de la selva i altres poemes)

***

Els fruits madurs són capses de sorpreses.
Un gra pot ser un ou d’estruç nocturn
i, del raïm, eixir-ne mil coloms;
són velles fonts, paranys de suïcides,
per descobrir la mar enmig de l’hort.
D’arbres penjats, planetes que contemplen
el sòl fet cel, la nit horitzontal.
S’amaga al fons un univers petit,
també interí l’exèrcit sanguinari
d’un líquid bosc espera dins l’esfera.

(L’hort de la lluna)

***

Caldrà ignorar que en la ciutat nocturna
només habiten els éssers feliços,
els que han deixat a casa aquell corcó
que tot el dia els rosegava els ossos
i, matemàtics, s’han lliurat al ritme
extern del ball, d’una conversa tènue
o a la bellesa de la nova llum.
D’esma, demà, llurs membres ensopits
retrobaran el buit d’haver viscut
màgics moments de falsos plenilunis.

(El temps llençat al pou)

***

És a casa,
l’enemic:
a l’alcova
de la sang.

(El temps llençat al pou)

***

   Obren ferides
sobre la pell de l’Illa,
   grues i pales.

  Avars, els amos
el dret de pas ens neguen
   a casa nostra.

   Ens fan culpables
als nostres ulls mateixos
   de ser nosaltres.

            (D’Illa Crucis)