Xavier Romeu (Barcelona, 1941 – prop de Vilafranca del Penedès, 1983). Autor de teatre, narrador, lingüista i polític.

Pertanyent a l'anomenada "Generació literària dels setanta" (forma part, també, dels col·lectius Ofèlia Dracs i Trencavel), la seva trajectòria lligada a la literatura catalana s'ajusta en certa manera a les quatre facetes de la seva obra: en primer lloc, la teatral, amb diverses obres escrites entre 1966 i 1972 (Els mites de Bagot, premi Ignasi Iglésias de 1967, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, de 1970 [amb Maria Aurèlia Capmany], o Estat d'emergència, de 1972); en segon lloc, la narrativa, amb el recull de relats concebuts entre 1964 i 1975 La mort en punt (premi Víctor Català, 1975) i la novel·la Ascendent escorpió (1979); en tercer lloc, la lingüística, amb la tesina de llicenciatura inèdita sobre la fonètica a les Homilies d'Organyà, la confecció de diverses obres de referència (entre les quals trobem el Breu diccionari ideològic, de 1976, i el Manual de fonologia catalana, de 1983) i les seves ocupacions com a docent de lingüística, fonologia i dicció a centres com la Delegació a Tarragona de la Universitat de Barcelona, l'Institut del Teatre de Barcelona o els Nous Estudis Teatrals d'Horta; i, finalment, en quart lloc, la política, que tot i travessar tots els vessants anteriors, es cristal·litza en el seu ingrés al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) el 1978 i queda palesa especialment en els articles escrits per a revistes com Canigó o Lluita, entre d'altres publicacions.

Xavier Romeu mor en accident de trànsit prop de Vilafranca del Penedès, l'any 1983.



Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l'AELC.
Fotografia de portada: Ascendent Catalunya. Barcelona: Lluita, 1987. Fotografies de la biografia de l'arxiu familiar.