Antoni Pous (Manlleu, 1932 - Barcelona, 1976). Poeta, traductor i activista cultural.

Estudia Humanitats al Seminari Menor de la Gleva i Filosofia i Teologia al Seminari de Vic. Juntament amb el grup de seminaristes format per Josep Riubrogent, Josep Esteve, Josep Junyent, Josep Grau, Segimon Serrallonga i Ramon Cotrina, escriu l'antologia de poesia Estudiants de Vic, 1951, publicada l'any 2002 i amb una carta de Carles Riba dirigida a l'autor com a pròleg. L'any 1952 participa al Concurs de Cantonigròs amb el recull de poemes L'inútil plor. El 1956 és ordenat sacerdot a la catedral de Vic i és destinat a la vicaria de Sant Hipòlit de Voltregà. Entre el 1958 i el 1960 estudia teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i, en tornar, ocupa la vicaria d'Igualada, on desenvolupa una intensa activitat cultural: funda el Grup Lacetània, dirigeix la revista Textos i la col·lecció "Quaderns de Lacetània". El 1963 es publica el títol Antologia de la poesia igualadina, de la qual Antoni Pous en fa la tria, el prefaci i l'apèndix. A partir del 1965 exerceix de professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Tübingen i, a partir del 1971, a la Universitat de Zuric. Conjuntament amb Johannes Hösle, realitza l'antologia de poesia catalana Katalanische Lyrik im zwanzigsten Jahrhundert (1970).

És autor del recull de poemes El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d'Urgell (1974), així com d'una obra poètica breu i dispersa en revistes, antologies i publicacions diverses. Antoni Pous tradueix al català obres de Walter Benjamin, Paul Celan i E.H. Schillebeeckx.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografia: Ramon Farrés.