"La por. El dubte. L'atzar.
Què sabem?
Desvari sense raó.
La màquina dels sentiments?
Rudimentària, sorollosa, indecent,
fàbrica de desesper
tan vana com les bombolletes d'aire
negades en les aigües d'un llac.
Sempre les mateixes emocions.
Les repetim.
I la corretja dels mots
guimba, es desprèn.
Els estralls
són a cada vegada
més considerables.
(Cruixit de paper nyaufat,
la paperera n'és plena...)

Si d'aquests fulls de la meua amargor
se'n fes un recull seguit,
això esdevindria el consum sencer
de la teua absència,
crit agarrat a les pols
que sempre s'emporta el vent
entre cel i terra."

(Del llibre Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992, p. 47)

* * *

"Un dia més. El mateix que ahir.
El mateix que tots els altres.
Sense tu.
El cel és d'un blau de plom,
pesat.
El jardí saquejat
per una mala llum boja
que dóna als arbres
un demble de primor, de pobresa.
Hom diria columnes que llisquen
deixant solcs d'amenaces
dins el silenci que ha tornat
on aguaiten uns éssers
fràgilment ocultats
per aquelles columnes d'angúnia.
El teu nom somnia
el teu nom plora
per damunt dels meus llavis.
Una llàgrima, una veritable,
una llàgrima d'infant
espera, amb un plany,
la seua ombra,
promesa estranya de la mort."

(Del llibre Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992, p. 29)