"Oh llum, llum amiga, companyeta meua, llum juganera, tu que em fas la rateta, tu que em regales papallones tardorenques, fora de saó, boges i goges, iridascents, increïbles a fe d'altri, taques inefables de ventall de paó, enlluernadores pampallugues, joia de les meues nines, principi dels principis, font de tresors, suma intacta de l'Essencial, divisible i indivisible, siguis lloada! Sense que et pugui tocar, ets real, concreta i indispensable. Ets el camp de batalla de la vida mentre la vessant d'ombra és la vessant de la mort... Gràcies a tu, els elements són els meus servidors, tot ho fas meu. No hi ha vibració infinitesimal que, amb tu, se m'escapi, cap que no em porti transmutació cap a l'espellida acomplerta del meu ésser.
Així sigui!
Com inscrit a les taules de la Llei, en Jacint no podia eludir el destí."

(Del llibre Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul. Barcelona: Destino, 2002, p. 14)