Renada-Laura Portet neix a Sant Pau de Fenollet, la Fenolleda (Rosselló) el 28 d'agost de 1927.

El cognom Portet és adquirit del seu marit, però els seus dos cognoms "genètics" són Calmon-Ouillet. És filla d'una nissaga catalana de Conflent i de Rosselló i és llicenciada en llengües romàniques per la Universitat de Montpeller. S'especialitza en onomàstica catalana.

En l'actualitat viu a Perpinyà, on ha exercit de professora de batxillerat i universitària i ha estat directora del col·legi Comte Guifré, institut privat d'ensenyament secundari en llengua catalana. Actualment està jubilada de la seva activitat docent però manté el seu interès en els dominis literaris i lingüístics. Així, participa activament en col·loquis, seminaris i conferències, i continua publicant obra literària.

Com a especialista en onomàstica, és membre de la Comission Nationale de Toponymie, integrada al C.N.R.S. de París. S'ha dedicat a l'estudi de la toponímia i de l'antroponímia del seu entorn i, fruit d'aquesta especialització, neixen treballs com Els noms de lloc del Rosselló (premi Vila de Perpinyà 1981) o Toponímia rossellonesa (1983), a banda de molts estudis onomàstics en revistes especialitzades.

Com a poeta, narradora o novel·lista, Renada-Laura Portet figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Catalunya. Té publicats diversos reculls poètics: Jocs de convit, amb pròleg i traducció bilingüe de Kathleen McNerney, de la West Vírginia University; Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la Sibil·la (1994) i N'hom (2017), amb un pròleg de Pere Verdaguer. La filòloga Carme Pagès dedica un assaig a la seva poesia, Renada-Laura Portet: La seva essència (2017), que inclou una antologia de poemes de Portet. És un estudi que analitza extensament l'obra poètica de Renada-Laura Portet, prenent-ne l'essència com a fil conductor, per això en el llibre s'explicita: «al llarg d'aquesta lectura anirem flairant les aromes íntegrament femenines del seu corpus poètic: olor d'herba mullada, olor sufocant, olor suau, fina olor, olor irritant, olor enrarida, olor aspre, olor de fruita, olor floral… penseu que seran gotes d'un destil·lat anímic, que ha passat per les serpentines d'una experiència vital intensa, olors que, definitivament, són la revelació, el descobriment de la seva condició, de la seva justificació, del seu plany, del seu punyent amor, que només pensa curar amb la figura literària».

Com a narradora i novel·lista ha publicat un elevat nombre de llibres, d'entre els quals cal destacar-ne: Castell negre, recull de narracions premiat amb el Víctor Català de l'any 1981 i traduït al francès el 1982; L'escletxa, obra finalista del premi Sant Jordi el 1983 i publicat a Barcelona el 1986; El metro de Barcelona (finalista del premi La Piga, 1988) i el recull de narracions Lettera amorosa (1990) són obres de caire eròtic i la novel·la Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul quedà finalista del premi Josep Pla l'any 2002 i narra la història de Jacint Rigau, pintor del rei Lluís XIV. La seva darrera obra, Una dona t'escriu (2005), és un nou recull de narracions breus que abasta vint-i-cinc anys de creació de l'autora.

Ha escrit, també, l'obra teatral Guillem de Cabestany o el convidat imprevist (1995), representada al Palau dels reis de Mallorca (Perpinyà, 1995), així com tres assaigs de temàtica "trobadoresca": La llegenda del cor menjat (1994), La viole et l'or (1996) i Les Trobairitz (1996). Així mateix, ha realitzat traduccions, com El barber de Sevilla, de Beaumarchais (1994).

A Renada-Laura Portet han estat concedides, a banda dels nombrosos premis literaris, distincions honorífiques de gran rellevància com les Palmes Acadèmiques amb el grau d'oficial, l'any 1988 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 2004.

Li agradaria que Déu li atorgués encara alguns dies de vida per poder escriure alguns llibres més, aquells que la massa feina i massa turments li han impedit, fins ara, d'escriure.

Renada-Laura Portet mor el 5 de setembre de 2021 a l'edat de noranta-quatre anys.

Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.