Joan Perucho (Barcelona, 1920 – 2003). Poeta, novel·lista, crític d'art i articulista. Considerat un dels escriptors més destacats de la literatura catalana del segle XX, publica poesia, prosa poètica, narració curta, novel·la, articles periodístics, crítica d'art, llibres de viatges i memòries. La seva obra comparteix una mateixa veu molt personal, bastida sobre un fons de ficció, amb mites fantàstics, mons misteriosos i plena de referències adreçades a un públic culte.

Als 27 anys publica el primer llibre de poemes, Sota la sang (1947), i el 1956 el primer conte de caire fantàstic: Amb tècnica de Lovecraft. Però no és fins a la dècada de 1980 que li arriba l'èxit popular, amb la reedició de la novel·la Les històries naturals (1960), traduïda a més de 15 llengües, i també amb la publicació de Les aventures del cavaller Kosmas (1981), que obté els premis Ramon Llull, Nacional de la Crítica Catalana i Joan Creixells. Pel que fa a poesia, cal destacar Quadern d'Albinyana (1983), que obté el premi Cavall Verd dels escriptors catalans. També publica reculls d'articles, com ara La meva visió del món (1998) i La darrera mirada (2001), entre d'altres.

És guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica (1981), el Premi Nacional de Literatura (1995) i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2001), entre d'altres. Va ser Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. L'any 2020, la Generalitat de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes promouen la commemoració del centenari del seu naixement.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Documentació: Jordi Ferrer
Pàgina actualitzada per Carme Ros i Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia: © Bocángel (Pòrtic).