L'autor dóna una visió de Catalunya a cavall entre la realitat i la fantasia, la història i l'actualitat. Bibliòfil extraordinari, l'autor troba textos curiosíssims, que glossa amb molta gràcia, en els quals els narradors, pretesos historiadors, exhibeixen una enorme fantasia i una interessant capacitat de recollida de la tradició oral. Perucho utilitza la mateixa tècnica: «Segons consta al llibre tal...diuen que...», i ens proporciona així unes informacions ameníssimes, que no pretenen d'ésser realistes o que, en tot cas, mantenen l'ambigüitat. Teoria de Catalunya no té intenció de constituir una Història paral·lela sinó d'oferir en uns esbossos una visió del país, que d'altra banda fou la que en tenien els autors i comentaristes glossats. Veraços i sobris els uns, ajustats; fantasiosos, desinformats, creatius, els altres. Tot plegat un llibre subtil, ple d'ironia, i també de realitats palpables, que Perucho ha cuinat amb traça evident.