"Després d'Els emperadors d'Abissínia (1989), Joan Perucho torna a sorprendre'ns amb una nova novel·la plena igualment d'una feliç capacitat de misteri i fabulació, però aquest cop a més amb una explícita voluntat de denúncia: l'autor parteix de la gran sorpresa per la desaparició de les despulles d'un dels nostres 'pares' de la Pàtria, l'il·lustre historiador Antoni de Capmany i de Montpalau, i du a terme un fascinant procés de recerca a fi de treure'n l'entrellat. Convertit, doncs, en un perspicaç detectiu, Joan Perucho reconstrueix tota una època bo i convertint-la en un gran guinyol on múltiples personatges apareixen i desapareixen misteriosament, entre ells un inquietant Baró de Maldà, a qui un homuncle llatinista li escriu el famós Calaix de sastre... L'obra conclou amb un imposant cop d'efecte: no sols les despulles d'Antoni de Capmany, sinó les d'un altre emblematic 'pare' de la Pàtria s'han fet també fonedisses.

En la línia del Zadig i el Candide de Voltaire, aquesta és una obra que se'ns presenta sota la forma de novel·la-pamflet, atès el seu caràcter revelador d'uns fets que no poden sinó desconcertar-nos i induir-nos a una profunda reflexió d'abast ètic i polític sobre la nostra pròpia història."

(Contraportada de Barcelona: Columna, 1994)