Maria Perpinyà i Sais (Verges, 1901-Banyoles, 1994). Poeta, narradora, periodista i traductora. 

Després de passar la infància i la primera joventut al poble natal, des d'on envia i publica alguns poemes a diverses capçaleres del país, el 1928 aconsegueix traslladar-se a Barcelona per ser redactora del diari El Matí i participar en l’ambient literari i intel·lectual efervescent de la ciutat. Col·labora a diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Paraula Cristiana, La Revista, La Nova Revista, La Nau i D’Ací i d’Allà. El seu interès principal és la poesia, però per conviccions educatives i morals també cultiva literatura per a la canalla a les pàgines dels suplements infantils d'El Matí i al recull de narracions El follet sentimental (1930). També tradueix del francès alguns poemes, Les aventures de Polzet: el darrer nan del bosc, de Claude Roen (1929) i Remordiment, de Jeanne de Coloumb (1930). Perpinyà esdevé una figura important de l’òrbita intel·lectual catalana durant els anys de la República. Membre de l’Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i de la secció femenina d'Unió Democràtica de Catalunya, és una conferenciant habitual en l’àmbit catalanista i sobre temes femenins. El 1931 passa a formar part de la junta directiva d'Acció Femenina, presidida per Carme Karr.

Pel que fa a la poesia, és autora dels llibres Poemes (1931) i Terra de vent (1936), dels quals s'ha destacat el lirisme, la musicalitat i el to elegíac, sense oblidar una concepció de la natura més aviat noucentista. L'esclat de la Guerra Civil i la implantació de la dictadura franquista trenca la progressió de l’escriptora. Torna a Verges a mitjan dècada dels cinquanta per reprendre la creació literària, malgrat que fins avui bona part de l’obra resta inèdita. 

Pàgina elaborada per Andreu Gabriel i Tomàs per a l'AELC.
Fotografies i poesies inèdites cedides per la família de l'autora.