ROSA MORENT

Il·lusió que m'abrigaves l'ànima
amb un teixit de llum nusat de joia,
vist a través del teu filat se'm feia
tan avinent l'amor i tan benigne,
que ja les mans bullien de sa febre.

I, tot el que hi ha en mi de carn i flama,
l'anhel com un gran vent ho removia.

Aquest poder, aquest poder maligne
del desencís que em va tallant els nusos,
qui l'ha aixecat, quina hora me'l portava?

Cau als meus peus la il·lusió desfeta.
I amor va defallint com una rosa
que ans de morir, la glacial bravada
sent de la mort, en caure-li una fulla.

(Del llibre Poemes. Barcelona: La Revista, 1931)

***

INCERTESA

El teu record, m'és ara un pebeter
tot cisellat de joia i d'esperança.
Prò els torterols de fum qui me'ls reté,
que munten amb recança?...
Fum vacil·lant i dens —nuvolet gris—
ets boira de captard, o matinada?
Auguri d'un amor esborradís,
o d'una amor ressuscitada?...

(Del llibre Poemes. Barcelona: La Revista, 1931)

***

CANT A LA MORT

A Víctor Català

Quan ma vida era una alba serena
blanca i rosa talment un somrís,
sense crit ni ressò de tempesta,
noi desvari de cor insubmís;

quan l'enyor no em portava recances
ni estimar m'era dol ni fatic...
Jo temia la mort i la veia
tan hostil com un rostre enemic.

Oh, la mort! L'afamada invisible,
que ens apagues la llum del mirar,
que detures cançons i rialles,
i ens refredes l'anhel de besar.

Oh, la mort, que vigiles en l'ombra
de la tarda, i al cor de les nits...
Quan ma vida era una alba serena,
el teu riure em glaçava els sentits.

***

Les mudances del temps i de l'hora
com transformen les rutes del cor!
Ara un núvol color de penombra
ha emboirat el meu cel rosa i or.

I ara em sembles, oh mort, tan amable,
que reposo en el teu pensament,
com s'ajeu sobre el mar del capvespre
la llum fina —lilàs del ponent—.

I m'enfonso en la teva esperança,
—blanca aurora d'un dia novell—
com s'enfonsa en la nit constel·lada
sedejant d'amplituds, l'oronell.

Preneu, Senyor, ma vida, que es consum
en el desig d'una immortal bellesa;
preneu la rosa de ma jovenesa.
Jo vull morir sota la vostra llum.

(Del llibre Poemes. Barcelona: La Revista, 1931)