TERRA DE VENT

Terra del bell reposar
i de frisances despertes,

Empordà,
planter d’ànimes obertes!

Clarors i esbatanament
—mel i sal de Grècia antiga—
a ta bellesa present
la del passat s'entrelliga.

Tu em duus, jo al cor t'he posat,
ensems amador i amada.
Terra del cel esventat,
terra de l'ampla abraçada.

1928

(Del llibre Terra de vent. Segon llibre de poemes. Barcelona: La Revista, 1936)

***

EL TOMB DELS DIES

Albada. No claror, sinó promesa
de llum.
Alba distant que ets un foc i un perfum,
i ets vel o xarxa encesa
trenada d'esperances i neguits.
Alba que en el morir de tantes nits
saps posar-hi l'esclat de tantes roses...
Ara has tornat totes mes nits flairoses.

Matí. Riure del sol victoriós
per sobre de les ombres ajaçades.
Matí triomfant: arriben les clarors
com veles desplegades
al cel i al vent.
Hí ha un tremolor de joia renaixent
en cada flor i en cada branca nua,
i en el més fi parlar que s'insinua
totes les veus tenen ressò de cant.
Oh dematí, mon dematí radiant!

Tarda. Desmai de llum, victòria impia
de la nit que ans d'encendre els seus fanals
apaga d'un a un els cirials
del dia,
i després torna al món.
Oh quina bella ruta s'ha triada
la nit pel seu retorn!

Guarnida de tenebra i enflocada
de gallarets de por i cançons morents
de quietuds i d'esgarrifaments
de campanada.
I ens ve la nit, i ens duu la gran desesma
dels núvols enfebrats,
que rutllen sobre els cims encaputxats
de lliris i violes de Quaresma.

(Del llibre Terra de vent. Segon llibre de poemes. Barcelona: La Revista, 1936)