Sebastià Perelló (Costitx, Mallorca, 1963). Professor de llengua i literatura catalanes, és narrador, poeta i assagista.

En el camp de la narrativa s'inicia amb el recull de relats Exercicis de desaparició (Di7, 2000), Premi Bearn de narrativa, seguit d'un altre recull, Mans plegades (Empúries, 2004). L'any 2008 publica la novel·la Pèls i senyals (Empúries, 2008), i Veus al ras (Club Editor, 2017), guardonada amb el Premi de la Crítica Catalana de narrativa, és la seva segona novel·la.

Ha publicat els reculls de poemes La set (El Gall, 2007), Percaceries (Lleonard Muntaner, 2010), Talls d'ombra (Lleonard Muntaner, 2012) i Amb la maror (Lleonard Muntaner, 2017). També és autor de treballs d'assaig i de crítica literària com ara Els darrers de l'illa (Lleonard Muntaner, 2014), En mi no hi ha res (Núvol, 2014), el pròleg de la traducció al romanès d'Illa Flaubert (2007), de Miquel Àngel Riera o l'estudi preliminar de La filla de mar, d'Àngel Guimerà (2008), entre altres.

Forma part de la junta del PEN Català entre els anys 2005 i 2010, i de la redacció 2009-2010 de la revista Visat d'aquesta mateixa entitat.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Toni Terrades.
Fotografia: © Carles Viel.