Has de convenir que malvius la fuga
del negligent que t'habita fidel.
I passen els anys a punt d'embalar,
els llibres desats i ben poca roba;
creus que l'oblit t'empeny escala avall.
De tantes hores, n'has tret tot el suc:
els dies premuts com una magrana.
Surts al carrer. Veus que la gent et mira
sembrat al portal amb un pam de boca.
No saps si ets l'estampa del distret
o la calcomania de la gana.

(Poema "La boca desmesurada", dins del llibre La set. Pollença, El Gall, 2007).

* * *

Endevines que la fúria cisa
el perfil net que t'arramben les coses
com un visc bell que et caça mentider.
Mires de no fer ull, desfer la boira
exacta que t'embasta la memòria
en la llacada dels dies que tornen.

Són d'estiu les hores que saps de cor,
que et fan malbé el penell del desig
tatuat a la pell, i dius granit,
llambrec encallat en un dit d'engrut;
veus la trava que et sembra en el sopor
i dius engany, enginy del desanat
que perd la gana i no l'assacia.

(Poema "Usura de l'instant", dins del llibre La set. Pollença, El Gall, 2007).

* * *

Fa mal dir que no sents l'intrús
que treu els caires a l'absència.
I què has perdut que no t'encalci?
No t'ha llegut no, pasturar
en les hores dòcils que fan
la prosa tan lenta, i vius
l'escamoteig com una lloba.
T'has esvanit en la distància
justa d'on fureteja el nòmada
que xifra el grumoll de silencis
lents, brodats en la pell del nàufrag.

(Poema "Exercici de desaparició", dins del llibre La set. Pollença, El Gall, 2007)