Sebastià Perelló neix a Costix (Mallorca) l'any 1963. A banda de la seva trajectòria com a escriptor, és professor de llengua catalana i literatura. L'any 1987 es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears i des d'aleshores combina la seva feina de professor a l'IES Ramon Llull amb l'escriptura.

Els interessos de l'autor -centrats en gran part en la literatura de viatges- queden ben reflectits en els nombrosos cursos i articles que ha realitzat. D'aquesta manera, ha impartit cursos sobre literatura de viatges ("Córrer món. Introducció a la literatura de viatges", 2000, SAC, Universitat de les Illes Balears) i sobre la representació de la insularitat en la literatura ("Insulari", 2001, Universitat d'estiu, UIB). Sobre els viatgers europeus a les Illes, precisament publica, l'any 2006, un article extens: "Els darreres de l'illa: Literatura de viatges i les Illes Balears" (Lluc 51 i 52). Va intervenir com a ponent en el cicle de conferències sobre insularitat i literatura catalana ("Desaïllats", 2003) i també en el cicle sobre "Paisatge i literatura" (Literatura de viatges i les Illes Balears, 2002 ) organitzat per La Caixa. A la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga va impartir el curs El mite de l'Europa literària (2004). Ha coordinat, juntament amb Bàrbara Mesquida, els cicles sobre literatura i vi, In vino litterae (cursos d'estiu 2006 de la UIB) i Beure sense set (UIMIR, 2007, Menorca), i en els quals va fer conferències sobre el vi a la literatura contemporània. Amb Biel Mesquida va coordinar el cicle sobre paisatge i literatura ("Literatura i redol", CaixaFòrum, 2007). També participa dela trobada sobre literatura i viatges, La ploma circular (Tarragona, 2008).

Com a escriptor pròpiament de creació, Sebastià Perelló ha publicat els reculls de contes Exercicis de desaparició (Premi Bearn de l'any 1999) i Mans plegades, publicat a l'Editorial Empúries el 2004. L'any 2007 apareix el seu primer llibre de poesia, La set. Sebastià Perelló és antologat a Combats singulars. Antologia del conte contemporani, a cura de Manel Ollé i publicat a Quaderns Crema l'any 2007. L'any 2008 publica la novel·la Pèls i senyals i el 2010 apareix Percaceries, el segon volum de poesia que ha publicat fins al moment. També és autor de treballs de crítica literària com el pròleg de la traducció al romanès d'Illa Flaubert (2007), de Miquel Àngel Riera. Col·labora amb un article sobre Bearn de Villalonga, al recull Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, a cura d'Arnau Pons i Simona Škrabec, presentat a Frankfurt, o a l'estudi preliminar de La filla de mar, de Guimerà (2008). Realitza lectures crítiques sobre Rodoreda, Biel Mesquida, Arnau Pons ("Afonar-se en la veu clapada". Epíleg a Desertar d'Arnau Pons), Antònia Vicens o Gabriel Galmés, entre d'altres.

Participa en un seminari de traducció de Farrera, dirigeix el col·loqui virtual sobre vi i literatura "La llengua destravada", imparteix el curs "Les illes atapeïdes: del paisatge terminal al panorama dissolvent" a la Casa Museu Llorenç Villalonga (2009) i du a terme alguns tallers sobre narrativa a la UIB.

Forma part de la junta del Centre Català del Pen entre els anys 2005 i 2010, i de la redacció 2009-2010 de la revista Visat d'aquesta mateixa entitat.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.