Mans plegades ens ensenya que les relacions humanes estan empedrades de malentesos. Perelló capta els relleus de l'ànima, les motllures de la nostra interioritat, per descriure, sempre amb un humor soterrat, la incomunicació entre uns personatges que s'agafen a les paraules que ningú no ha dit, sempre més pendents del que queda enlaire, suspès, que no del més evident i proper. Mans plegades descriu la buidor i l'excèntrica passivitat d'uns personatges retallats sobre una Mallorca perfectament contemporània i recognoscible. Perelló ens parla amb ironia d'una inauguració d'una botiga de vidre en què se serveix la beguda en vasos de plàstic o d'un matrimoni avorrit que contracta un guionista que els faci parlar com un ventríloc.

(De la contracoberta de Mans plegades. Barcelona: Empúries, 2004)