Sergi Pàmies (París, 1960). Escriptor, traductor i periodista.

Inicia la seva carrera literària amb la publicació dels reculls de narrativa breu T'hauria de caure la cara de vergonya (1986) i Infecció (1987). A continuació publica les novel·les La primera pedra (1990), L'instint (1992) –Premi Prudenci Bertrana de novel·la–, i Sentimental (1996). Amb La gran novel·la sobre Barcelona (1997), que rep el Premi Crítica Serra d'Or, l'autor retorna a la narrativa breu, gènere que segueix conreant amb els títols L'últim llibre de Sergi Pàmies (2000), Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) –premis Ciutat de Barcelona, Lletra d'Or i Setenil–, La bicicleta estàtica (2010) i Cançons d'amor i de pluja (2013).

Al mateix temps cal destacar la seva tasca com a traductor, principalment del francès al català i al castellà, i la publicació d'un gran nombre d'articles periodístics en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps, El País i La Vanguardia, entre d'altres. Des de fa anys és col·laborador habitual en diversos programes de ràdio.

Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà i al francès, i té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el gallec, el grec i l'italià.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies cedides per l'editorial Quaderns Crema, © Lisbeth Salas Soto.