L'AMANT

S'estavellà contra la panxa femenina,
relliscà per una muntanya gegantina
i un trall de llum el sorprengué garres avall:
aparegué desorientat enmig la vall;

el glaç de suor d'una rosa carmesina
li cenyí la pell amb un llustre de cristall.

A l'alba, amb el membre tou com un pinyol,
enfront del clam del nou dia llançà un udol
digne d'un bou junyit injustament al jou;
perdé el consol de saber-se amo del seu sou,
i un orgasme de por a l'eixida del sol
l'ejaculà dins la blancor fosca d'un pou.

* * *

EPIFENOMEN

Un dia que no tenia massa ganes
s'habituà a prescindir de filigranes.
Deixà de banda qualsevol impostura
mentre relaxava la musculatura
i el pes de la cultura; feia l'encaix
fàcil a la dona: li entrava el pantaix.
Els molls del somier, aviciats, grinyolaven
quan aquells dos, presos del coll, copulaven.

Tanta aplicació esdevingué desfici
i la perseverança portà el vici
d'originals i excèntriques cabrioles
grates a l'orifici i a les dentoles.
Quan ella li acaronava la crinera,
ell es feia redó com una cirera.

Va decidir, doncs, prescindir de les presses,
usar calces negres i algunes disfresses.
Amb falsos crits accelerava l'orgasme
d'ella, mentre la mantenia amb sarcasme
untat d'entusiasme, viva damunt seu.
Quan acabaven, una suor de neu
se li escorria, densa, per l'aixella
—massa peluda per ser de femella.

A força de prosseguir la devoció
s'acabà per operar. Dins un flascó
guardà el membre que era seu quan fou mascle;
marxà al Brasil, i crea un espectacle
amb més de cent ballarins, on féu d'estrella.

Tot això m'ho va contar ella
mentre relaxava la musculatura
després d'haver-hi alterat la positura.

* * *

L'ATURAT

M'agrada tirar aigua a la mar
i beure alhora un vi sec, picat, aspre.
Ja no li done greix al dimoni
ni m'ofegue quan dorm.
Aquell malson que m'omplia la panxa,
l'he obsequiat;
els veïns m'han donat les gràcies,
i encara els déus.
No sé què podria fer ara,
amb tanta pau.

Ben bé em distrau un passeig al vespre,
tenir cura dels rosers, apreciar les pomeres,
aplegar vora la via, olorar-hi les flors.

M'assec al balancí enfront de l'estany, erò;
hi tire pedretes amb complaença.

Si plou, plegaré caragols.
Ja tinc la gàbia amanida.

* * *

EL CAÇADOR

Seguí amb la vista el director
de la revista i es palplantà
al seu davant.

Estic sobre la pista millor
de l'artista; segur —afirmà—,
que agafa el guant.

Són meus l'operista, el promotor,
el cul de la modista, i demà,
rei del volant,

entraré fent bramar el motor
del sedan blau de primera mà
a hora foscant,

ensenyant les dents amb bon humor.
Per l'autopista, un poc lluny,
sé d’un tombant

mig tapat, on li faré l’amor
—quina conquista!—. Amb llum lilà,
representant

que en vull un record ben durador,
sensualista, intens i arcadià,
arromangant

de nou la falda amb tremolor
trampista, retrataré el volcà
protuberant.

Ho lliuraré en mà al maquetista.

(De La rosa dels vents. Alzira: Bromera, 1997)