[Innocents de pagana decadència] "Records, mitologia, aromes, visions, hi són presents creant una ficció que de tan sensorial, de tan palpable, hom veu real i magnífica. Barroquisme. Josep M. Palomero, no sé si a pesar d'ell, es converteix amb aquest llibre en el més barroc dels joves poetes valencians. I això, en un País tòpicament classificat com a tal, en un País on tot, art i naturalesa, és essencialment viscut i definit com a barroc, no pot mai significar menyspreu sinó encert."

(Josep Piera. "El més barroc dels poetes valencians", Valencia Semanal, núm. 38, 17-24 setembre 1978, p. 43)
 

* * *
 

[Crònica carnal] "Els versos de Josep Palomero representen un esforç notable en el camí de l'efectivitat. L'estilet en comptes de la brotxa. Aquest esforç caldrà que tinga tota la nostra adhesió, perquè és l'esforç del domini del llenguatge, un esforç de puresa -únic camí per a la creació de la llengua-, perquè és, en un món de boira i artifici, l'esforç d'atrapar la mica de realitat que se'ns puga donar. El resultat, en el seu cas, han estat aquests versos quasi contats, prosificats, on recursos com rima i ritme són transgredits contínuament i usats, en tot cas, sempre amb una punta d'ironia i de distanciament [...]"

(Josep-Lluís Bonet. "Crònica carnal", L'Espill, núm. 6-7, 1980)

 

* * *
 

[Bengales en la fosca] "Concebuda per a l'àmbit docent, aquesta obra [Bengales en la fosca], prolixa, pot donar estones d'amenitat. El seu contingut està constituït per un primer bloc de vuit capítols teòrics, seguits d'uns altres vuit complementaris, en cadascun dels quals es troben antologats alguns dels poetes representatius de l'època respectiva; en general, amb un sol poema. A més d'un apartat dedicat a notes sobre l'obra dels autors, hi ha un compendi de mètrica i, finalment, un conjunt de propostes didàctiques. Una obra molt polivalent de vuitanta-quatre poetes."

(Vicent Berenguer. "Un segle de poesia", Caràcters, núm. 1, segona època, octubre 1997)

 

* * *
 

[Zona de lliure trànsit] "El recurs de l'humor l'allunya d'aquests plantejaments i li dóna una possibilitat de lectura més literal. I encara que es puga estar d'acord amb l'afirmació que els autors valencians n'abusen, de l'humor, en aquest cas queda plenament justificat perquè afig subtilesa al text i permet diversos nivells d'aproximació."

(Josep A. Mas. "Les circumstàncies i el jo", Levante. Posdata, 8 de febrer de 2002)
 

* * *
 

[Tirant lo Blanc]] "Aquest és el cas d'aquest exemplar que Josep Palomero, de forma acurada i respectuosa, ens ofereix. [...] Palomero ha emfatitzat l'acció, dinamitzant el relat amb un llenguatge acurat, sense la retòrica de la narrativa medieval. Ha copsat l'esperit de l'autor sense trair-lo, triant els episodis i buscant un registre que connecti amb el lector i l'esperoni a fer una lectura posterior d'altres relats similars. Tot i que el protagonisme se l'emporta el Tirant, altres personatges tenen prou força per fer-hi el contrapès i seduir el lector."

(Eulàlia Ventalló. "Tirant lo Blanc", Faristol, núm. 55, juny 2006)
 

* * *
 

• Selecció d'escrits sobre Els secrets de Meissen.
• Selecció d'escrits sobre El tatuatge dels apàtrides.