"L'autor ens ha ofert amb Ball robat tota una visió articulada de l'home. L'obra, doncs, esdevé una definició del model humà de l'autor en la seva maduresa. Naturalment, el dramaturg no proposa un arquetipus al qual tendir, sinó que constata una realitat configurada per unes característiques que considera essencials, immutables, en la nostra condició. Oliver n'és un analista, alhora que es reconeix com a matèria d'anàlisi. Per tant, l'autor s'aplica a un doble esforç: d'una banda, de lliurament profund a la recerca de la problemàtica veritat de l'home, de l'altra, d'objectivació d'aquesta recerca. I aquí hem d'entendre l'objectivació com a projecció de l'anàlisi en uns personatges i unes circumstàncies històriques —uns matrimonis burgesos dels anys cinquanta.

Per a Oliver, l'home està determinat per tres factors: la seva realitat íntima de mosaic de misteris —la qual cosa el converteix en necessàriament contradictori—, la impossibilitat d'assolir la veritat —motiu pel qual es lliura a les il·lusions, que es transformen en miratges dels quals l'home mateix és víctima— i la peremptorietat de fer de l'egoisme la força bàsica i rectora de l'univers propi— fins al punt de convertir aquest egoisme en utopia inabastable de la seva relació amb els altres."

Repartiment: Assumpció Forns (Mercè), Frederic Roda (Cugat), Maria Rosa Fàbregas (Eulàlia), Miquel Rodés (Oleguer), Núria Picas (Núria), Jordi Torras (Oriol), Pepa Palau (Jovita). Director: Joan Oliver.