PC: És que vosaltres havíeu creat a Sabadell una editorial, La Mirada, que va publicar dotze títols: Pla, Riba, Guerau de Liost, Jordana, Carner...Eren llibres molt ben editats i...

JO: Sí, però, quant a això que has dit que en Trabal n'era el promotor, jo crec que n'era més aviat el realitzador. El promotor n'era jo. És a dir, més que el promotor era l'inspirador. Jo era més aviat tímid i m'agradava quedar a l'ombra. Això no vol dir que quan m'oferien un càrrec i creia que podia exercir-lo millor que un altre company, l'acceptava. Diguem que en Trabal era el realitzador, jo el "promotor" i l'Obiols el crític, el crític més implacable i més competent que teníem. Era un home d'una cultura molt superior a la nostra, una cultura absolutament d'autodidacte. Era rigorosíssim. Les meves Decapitacions havien de contenir 32 poemes. Vam discutir-ho poema per poema i me'n va fer treure 7. Potser per això en el pròleg que ha escrit Joan Fuster a l'última edició d'aquest recull, diu que Les Decapitacions és un llibre que va néixer perfecte (sic) i es pregunta què havia fet abans Joan Oliver per a publicar als 34 anys un primer llibre de poemes tan innovadors i tan ben fets.

PC: Entre els escriptors una mica més joves que vosaltres, l'aparició de Les Decapitacions va causar un gran impacte. Torno a proposar una expressió que per a mi és molt definidora: obria una gran finestra. Sortíem del drama rural... Mira, quan tu eres jove, a Sabadell, jo era un nen a una masia vallesana, a prop de l'ermita de la Salut, a Can Maurí, que era la casa de la meva mare. Doncs els pagesos no vivien pas com ens explica Víctor Català; bé que els agradava donar-se bona vida... Imperava un tremendisme literari en el qual quasi tot és inventat.

JO: Tens raó. S'ha dit —i penso que va ser Riba qui ho va dir—, que el català que parlen aquests pagesos del drames rurals és completament fals, sembla una mena d'aranès... A més, aquell ermità de Solitud o l'Aleix de les Tòfones d'Els sots feréstecs, semblen recoberts d'unes estranyes boires nòrdiques...

PC: Era la influència d'Ibsen. La proposta que vosaltres fèieu contra aquell ruralisme inventat era una novel·la oberta de cara al món, ciutadana, amb ironia.

(Fragment de Diàlegs a Barcelona. Joan Oliver / Pere Calders [transcrit per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Laia, 1984)